Et llenegueré, per entre els dits humits, et fugiré... et danzaré el nostre amor feixuc, el nostre amor lleuger, et sorpendre...em bellugaré per entre els dits, sentint el goig de la lluna ballar amb el sol.
I t´abraçaré...enfilantme sols, per les mans amor, que em cremen la pell i em desfan el cor en petits tresors, qu´anem descobrint lentament, a plecs de llançols a força de dols.
A cops m´enredaré en el teu cos senzill, i m´aferraré al nostre caliu, quant tu suguis lluny i el fred de l´hivern em mossegui els peus i em robi la veu.
Et despertaré... i pujaré pels teus braços forts, et somniaré, i amb tu jugaré...m´embolicaré en el teu cos calent, i et perfilaré d´estels els teus ulls lluents.
De tu m´ompliré...mossegant alens, tastant sentiments, i renaixeré a un matí ben viu de sol transparent, i en el bresol dels instints demà, ens despertarem tu i jo, despullats del dol de no viure sols.


